Versió 3.11 - 10. Notícies mèdiques

Dimarts a la tarda vaig fer una escapadeta al gimnàs. Els nois de la classe del divendres van voler animar-me per fer la classe de Global, a última hora de dimarts (amb allò de "t'ho passaràs bé, és molt divertit").

Vaig arribar a dos quarts de vuit, amb el temps justet per canviar-me i pujar al pis de dalt per fer una sessió de 15 minuts d'estiraments, seguida d'una sessió de 10 minuts d'abdominals intensos. Després acanviar de sala corrent i a preparar l'step i l'ampolla d'aigua, que són 50 minuts de no parar de suar!

Els 10 minuts de descans em separaven de descobrir de què anava això del Global. El monitor era el mateix de divendres, i van començar com l'altre dia, corrent una miqueta... ja començava a veure que tornaríem a pringar amb les flexions...

Primer uns quants jocs, d'aquells en que el cor se't dispara, sues, i et fas un fart de riure, i després... coi, ja vaig notar que passava alguna cosa quan el Pepe, el monitor, va dir "munteu les porteries". Hosti, semblava que s'apropava l'activitat estrella, i així va ser: el Pepeball!

Dos equips, dues porteries i una pilota de goma tova, una mica més petita que les de futbol. La pilota s'havia de colpejar amb les mans, però no s'hi valia agafar-la, ni xutar-la o parar-la amb els peus. Sembla una tonteria, no?... doncs proveu-ho!... Anaven a sac, a per totes (aleshores em vaig fixar amb les samarretes dels de l'altre equip: a totes hi posava això de Ppeball, amb un número a l'esquena i el seu nom... coi, que s'ho prenien seriosament!

I jo?... Doncs si s'ha d'anar a sac, doncs es fa el què es pot: a fer pressing en plan paparra si convenia i a tirar-se pel terra si no hi havia més remei. Em vaig guanyar un cop de colze al quàdriceps femoral (encara hi tinc un bony que em fa mal), i dues pelades als genolls de cremar-me amb el terra, amb els seus corresponents blaus de regal. Això sí, van valdre la pena: vam guanyar el partit i la lluita cos a cos amb aquell bé de Déu de xicots de l'equip contrari van ser un bon premi (ho sento, no me n'he sabut estar. Si a ells els vaig fer la brometa, aquí no podia ser menys... jajaja).

Ah, i no em vaig equivocar: perdre en els jocs tenia cinc flexions de penyora, cada vegada que l'equip contrari et feia un gol també eren cinc flexions, i agafar la pilota o xutar-la o parar-la amb els peus, també.

No en vaig fer tantes com l'altre dia, però reconec que fins i tot agafes gustet a fer flexions...

Aquest matí he tornat al gimnàs. Només una classe de 50 minuts d'steps i després he baixat a la piscina. He fet 6 piscines de cada exercici. Cinc per sis, 30 piscines i cap a la dutxa.

Després tenia hora per anar al traumatòleg, a veure el resultat de la ressonància magnètica. Tinc una hèrnia discal (una i mitja, de fet) a les cervicals. Putada, estava convençuda que no hi sortiria cap anomalia. El trauma m'ha enviat a l'especialista en cervicals de la unitat de columna vertebral. Ara em toca esperar que m'avisin pel dia i hora, i a veure què em diuen.

N'estic farta de la contractura. D'aquí a 5 dies farà un any i dos mesos que em fa companyia. Alguns dies em deixa reposar, però d'altres fins i tot se m'escapen les llàgrimes del dolor. De fet avui em fa molt mal però no he gosat prendre'm el diazepan abans d'anar al trauma, per por d'endormiscar-me conduint.

Penso guanyar-li la partida (no sé com, però ho intentaré... he pensat provar l'acupuntura, em queden poques coses per provar), i com que sé que mentre faig activitat intensa i distreta, quasi me n'oblido, aquesta tarda he quedat amb un amic perquè m'acompanyés amb la BTT. Hem fet un recorregut de poc més d'una hora, amb pujadetes i baixadetes, però bàsicament pla. Feia temps que no sortia amb bici i m'ho he passat molt bé, malgrat no sentir-me del tot segura pels camins plens de rocs. M'he concentrat en les sensacions del meu cos i he intentat ignorar que per al meu amic allò estava sent poc més que un passeig tipus Verano azul.

Me'n vaig a la dutxa!