Aquest matí, entre la visita amb la psicòloga i la visita amb la doctora de capçalera, he fet una escapadeta al gimnàs: he arribat just per començar una classe d'espinning de tres quarts d'hora i després corrents cap a canviar-me per anar a la piscina (he estrenat el banyador nou... jejeje). Com que no em podia arriscar a fer tard al metge, enlloc d'intentar fer 14 piscines, avui m'he posat una hora límit, per tenir temps de dutxar-me, recollir i arribar al CAP.
El pensament immediat: avui potser no podré fer les 14 piscines... El resultat: he nedat relaxadament i n'he fet 20. Estic contenta.
Ah, i ahir diumenge vaig sortir al vespre amb una amiga, a fer unes tres o quatre voltes pel barri d'un quilòmetre cadascuna, però a pas molt tranquil, que l'objectiu era més per fer teràpia que exercici!
3 comentaris:
20 piscines???
No està pas malament!
A mi l'esport sempre m'ha servit per oblidar els mals rotllos
Ei, c.e.t.i.n.a., reconec que mentre sóc allà, sigui quina sigui l'activitat que hi faci, no només els mals rotllos es queden fora, sinó que aprofito per omplir-me dels bons!
Ei c.e.t.i.n.a., estic d'acord! I no només t'oblides dels mals rotllos, sinó que a més, deixes que n'entrin dels bons!
Publica un comentari