A l'insti no els deixen fer servir el mòbil, si el porten l'han de deixar en silenci o desconnectat, i ho sé, però tots hem estat adolescents (qui no va trencar mai una miqueta les normes?... jo, per això ho faig ara... jejeje) i sé que se'n duen el mòbil al pati "per si un cas". Així que vaig esperar a l'hora del pati per enviar-li un sms "si no tens deures ni exàmens, podríem anar al gimnàs aquesta tarda, quan surtis de l'institut".
Quan la vaig anar a buscar al mig dia, ja havia començat a organitzar-se i em va demanar si la seva amiga podia venir amb nosaltres.
A les sis de la tarda érem al gimnàs: jo vaig animar-me a provar una cosa nova el "tono pump", 50 minuts de no parar, combinant steps , peses i exercicis diversos, per descobrir una pila de músculs d'aquells que ni t'enteres que els tens! Elles volien anar pel seu compte -ho entenc- i les vaig veure parlant amb la monitora que estava encarregada de la sala on hi ha les elíptiques, les bicicletes i les cintes de córrer, que va ensenyar-los com funcionava tot i les va fer suar una estoneta.
Seguidament, després del tono pump, començaven a la mateixa sala una classe de "estils dance"... sonava a relaxat, però també a que em sentiria una mica fora de lloc (això de ballar no és el meu fort) però si no ho provava ahir no ho sabria i, a més, potser tardaria a tenir-ne una altra oportunitat, per qüestió d'horaris, així que m'hi vaig quedar. I la meva filla i la seva amiga també s'hi van apuntar (no sense convidar-me a marxar a fer alguna altra cosa... aix, aquestes filles adolescents!). La classe va ser molt divertida, ballant amb música de la Lady Gaga i fent posturetes, tot i que em va costar una mica deixar-me anar, que les parets de la sala són de vidre i al costat hi ha la sala de fitness i de peses, amb els aparells mirant cap a la sala i amb una pila de gent -la majoria homes- mirant. Aquests 50 minuts em van passar volant!
Després elles van voler baixar una estona a la piscina. Jo ja veia el final del túnel. M'imaginava la dutxa d'aigua calentona, tornant a casa per sopar i relaxant-me una estona abans d'anar a dormir, amb aquella sensació tan guai que et queda quan has fet una mica d'exercici... però les noies em van fer saber de seguida les seves intencions: ens volem quedar per fer la classe d'steps.
La classe d'steps??... però si comença a un quart de deu i dura 45 minuts!!!
No em van donar gaires oportunitats de dir res, de fet va ser més aviat informatiu: anem una estona a la piscina i després pujarem per provar això dels steps. En el fons em va semblar bé, jo també m'hi afegiria, em feia gràcia fer coses amb la meva filla, encara que es posessin a l'altra banda de la sala. A més, un dia és un dia: soparíem tard, però estava sent una experiència genial.
Quedava una mica més d'una hora per la classe d'steps, i per ganes hauria anat a la piscina, per relaxar-m'hi una mica... però ahir em tocava donar la nota. Menys de 15 dies és el que m'ha durat el candau amb combinació que vaig comprar-me per a la guixeta dels vestuaris: es veu que mentre el tenia a la bossa, encara no sé com, se'm va modificar la combinació. El molt cabrit va deixar que el tanqués, però ja no vaig poder-lo obrir!... Buffff, les claus de casa i del cotxe, el mòbil, la tarja per entrar i sortir del pàrking del gimnàs, el banyador, el necesser, la roba per canviar-me,... tot era allà dins, tancat amb el meu súper candau!
Què podia fer??... doncs seguir gaudint de l'experiència esportiva amb la meva filla. No tenia ganes d'atabalar-me (també deuen servir per això els antidepressius, o vés a saber) així que vaig tornar a dalt a mirar què hi feien i em vaig a fegir a la classe de TBC.
No sé què vol dir això de TBC, però si em quedava algun múscul per descobrir, segur que el vaig fer servir! Tríceps, bíceps, deltoides,... els abdominals, les cames, l'esquena, els glutis,... i suar... suava fins per on no em creia que fos possible suar!
Vaig resistir la tercera classe i ja només quedava la recta final. Una classe d'steps també de 50 minuts (en va posar 7 o 8 de propina) amb un monitor que devia ser ballarí o alguna cosa d'aquestes perquè, a part de fotre-li molta canya i no deixar ni uns segons de respir, ens feia fer unes virgueries al·lucinants!
Reconec que els últims minuts van ser molt durs. Començava a desorientar-me i a oblidar la seqüència de moviments, però vaig arribar fins al final. Quan recollíem els steps, algunes noies se'm van apropar i em van felicitar per haver seguit i aguantat tota la sessió amb aquell monitor sent la primera vegada... fins i tot el monitor em va venir a felicitar (tant patata que m'havia sentit durant la classe i al final vaig sortir-ne eufòrica i amb els ànims crescuts!
A recepció em van deixar una cisalla per carregar-nos el candau. M'havia guanyat la dutxa. Hauria volgut allargar-la una bona estona, deixant caure l'aigua calentona, però era hora de tancar el gimnàs i ja ens donaven presses.
La meva filla hi vol tornar. Repetirem. Sembla que anar al gimnàs amb la mama, no li ha semblat tan malament! :)
0 comentaris:
Publica un comentari