Versió 3.11 - 9. Abans i després dels 43

Vespre de divendres al gimnàs i cap de setmana d'aniversari. Ha estat genial.

Divendres tenia pensat anar al gimnàs, a provar la classe de fitness boot camp, que no tenia ni idea de què era. Abans però vaig començar amb una sessió de 10 minuts d'abdominals. Sembla que els divendres a la tarda/vespre la gent es prepara per la gresca i deixa el gimnàs de banda, perquè no hi havia gaire moviment. Vaig preguntar a un noi amb qui ja he coincidit algunes vegades, de què anava això del boot camp. No sé per què pregunto, si ja sé que em dirà que és molt divertit i que m'ho passaré bé!

Li vaig fer cas i em vaig quedar. Érem poquets. Al principi només 4 o 5 nois i jo. Al final vam ser 9 (sis nois i tres noies) i el monitor. Quaranta-cinc minuts de jocs intensos sense parar... amb càstig pels perdedors: mentre van ser jocs de tots contra tots o un contra un, me'n vaig sortir prou bé i vaig pagar poques penyores... Però per equips.... hosti, els nois, que ja es coneixien -i sabien de què anava- van córrer a posar-se juntets, i vam quedar les tres noies juntes: tres equips de tres. Vam pringar quasi totes les vegades!!!... El càstig: 5 flexions cada vegada. No les vaig comptar, però tingueu la certesa que en vaig fer moltes... i ben fetes: recta com una post de planxar i baixant fins tocar amb el nas a terra! (se'm posaran unes espatlles, una esquena i uns braços ben xulos!... jejeje).

Vaig deixar la classe amb una bona tivada al quàdriceps de la cama esquerra (quan cal puc ser molt competitiva, i em vaig passar una mica intentant recuperar temps en els jocs d'equip, per no haver de fer tantes flexions, tot i que no va servir de gaire) i amb presses per dutxar-me i anar cap a casa, per iniciar l'escalada al cim del meu aniversari!

Vaig començar amb una bona aproximació al camp base, sopant a un japonès amb un bon amic (ho escric en cursiva, perquè sempre he pensat que en aquest tema, la nostra llengua -com moltes d'altres- va una mica mancada de paraules), que no només m'hi va convidar, sinó que em va portar una ampolla d'un vinet que ha d'estar boníssim (caldrà buscar una bona ocasió per obrir-la!).

De tornada a casa ens esperava una molt bona amiga, amb una ampolla de cava, un pastís i les espelmes: sí, ja eren més de les dotze de la nit, començava el dia del meu aniversari (i no podia començar d'una manera millor: sopar, bona companyia, brindis, pastís, sessió de cardio abans de dormir i una altra sessió abans d'esmorzar... què més es pot demanar!??).

El dissabte va ser intensiu però tranquil. Després que em portessin la taula i les cadires pel jardí (i unes tumbones i un parasol immens!), em va passar a recollir la meva amiga. Vam passar el dia juntes, amunt i avall, fent "feina" (potser no compta com a exercici pel meu diari esportiu, però vam acabar el dia prou cansades, que anar de compres a l'IKEA, carregar el cotxe i després descarregar-ho tot al seu lloc, té el seu què!)... i per no defallir, ens en vam anar a sopar a Platja d'Aro (a sopar i a regalar-nos la vista, que hi havia una quantitat de colles de nois sols, sopant i fent gresca que ens va sorprendre gratament... jejeje)... I adormir d'hora!

Diumenge ens vam llevar amb un dia assoleiat, preciós (l'airet era fresquet, però agradable) i després de fer quatre cosetes a l'apartament, esmorzar i recollir-ho tot, vam anar una estoneta a la platja... Primer bany de mar de la temporada!... ja en tenia ganes!!!

A les dotze -com en el conte de la Ventafocs, però al migdia- vam recollir i vam tornar cap a casa, passant pel col·legi electoral abans de descarregar.

A mi em quedava la darrera tirada del cap de setmana d'aniversari: em vaig canviar de roba i preparar la motxilleta mentre em menjava un plàtan i un entrepà, i a les tres en punt ja era al cotxe d'un amic per anar cap al Berguedà. Unes hores abans em banyava a 0 metres sobre el nivell del mar, i aviat estaria a uns 1.400 mts!

Caminadeta per un paratge preciós, amb unes vistes impressionants (quin país més bonic i fantàstic que tenim!!!) i després... un 6a+ i un 6a, després d'anys de no anar a escalar!... bufffff, quina passada, brutal, adrenalínic!... Anava de segona, això sí, que hi ha certes pors que són difícils de vèncer, i després de tants anys de no tocar parets no calia fer bestieses. Però quan vaig tornar a tocar de peus a terra -literalment- després d'haver fet la primera via, l'alegria era total. Haver arribat a dalt, sense penjar-me en cap moment, i tornar a sentir els avantbraços a petar i els dits a tope, tant que no pots ni desfer el vuit que et lliga a la corda, era la cirereta del perfecte pastís del meu 43è aniversari!