Versió 3.11 - 11. Em despisto

Des que em van canviar la medicació que torno a anar mold despistada i desorganitzada. Des de diumenge o dilluns que vaig pensant que fa molt que no anoto en un post les activitas que vaig fent. In tentava recordar si dijous passat havia anat al gimnàs, però no en tenia ni la més mínima sensació... Ara he vist que en vaig escriure un post llarguíssim. Vaig bé!

Divendres, dissabte i diumenge no vaig fer res (crec).

Divendres al matí segur que no si dijous vaig matxacar tant, i a la tarda vaig estar fent de taxista a la meva filla.

Dissabte al matí tocava fer dissabte (no tocava, sóc una mica anàrquica amb això, però vaig fer dissabte en dissabte, que de tant en tant queda bé). Per la tarda vaig estar buscant una samarreta de Barça per tot Manresa. Només en vaig trobar del model nou (ho sento, però no m'agrada) i una XL enorme de la d'aquesta temporada, així que vaig tornar a casa amb la cua entre cames. Però un cop a casa va succeir un d'aquells fets que passen de vegades (poques vegades) entre mare i adolescent i que t'arriben al cor: la meva filla em va dir que en tenia una que li havia donat el seu tiet (el meu ex-cunyat)... i que me la deixava si jo me n'anava amb algú a algun lloc a veure el partit de Barça i ella i la seva amiga podien veure la final de la Champions soles a casa... Quina invitació més subtil, eh!... jajaja... Però com que ja feia un parell de dies que m'ho havia demanat i estava quasi decidida a cedir, vaig acceptar la samarreta, vaig agafar la bufanda blaugrana i vaig començar a rumiar on carai havia d'anar a veure el partit!

Al final el vaig veure i celebrar a Manresa, que van muntar una pantalla enorme. Tanta por que em feia (no por de terror, sinó por a sentir-me sola, o rara o jo què sé) i al final, asseguda al terra al mig del carrer, enmig de -majoritàriament- adolescents una mica més crescudets que la meva filla, m'ho vaig passar teta!

Després de la celebració de la quarta Lliga de Campions, diumenge no estava per matinar i em vaig obligar a fer diumenge de panxing: Vaig estrenar la taula i les cadires de jardí, i vaig obrir el parasol nou: quina passada! Esmorzar fora el jardí, sentint els ocellets, veient les papallones i les flors... les torrades amb mantega i melmelada i el cafè amb llet semblaven més bons que de costum!

Definitivament, divendres, dissabte i diumenge, d'esport i exercici físic poca cosa!

El matí de dilluns començava amb dues visites de metges (per la contractura i les hèrnies) força seguides en el temps i distanciades en l'espai. A la segona vaig fer un pèl tard. On també vaig fer tard va ser al gimnàs: duia la bossa al cotxe, per anar-hi directament, però vaig fer tard a la classe que volia fer, i me'n vaig anar directament a la piscina. Entre pitus i flautes, 40 piscines.

I ahir a a tarda, quan va tornar-se a enrabiar el dolor del clatell i l'espatlla, tot i haver pres una pastilleta de diazepan, vaig anar-me'n al gimnàs una altra vegada. Una sessió de 10 minuts d'abdominals, una classe de 50 minuts de TBC, i 24 piscines d'exercicis combinats.

Em va anar bé. Mentre vaig ser allà el dolor era mínim. I l'efecte va anar durant el suficient per poder anar a dormir sense cap més droga artificial.