Versió 3.11 - 12. Muntanya russa

Sabia que em seria d'ajuda escriure aquí el que vaig fent, i compartir amb algunes amistats la intenció d'anar sovint al gimnàs o de sortir a fer exercici a l'aire lliure, perquè aquests darrers dies, el dolor a pujat amunt, amunt, i els ànims han anat avall, avall.

Divendres encara vaig estar bé, i per la tarda vaig anar al gimnàs. Una classe de 50 minuts de TBC i després cap a la piscina. Crec que en vaig fer 40, però si us sóc sincera, no me'n recordo i no en puc estar segura.

Abans de tornar al vestuari, vaig relaxar-me a la petita piscina d'aigua calentona. És poc profunda -l'aigua potser m'arriba al pit- i té uns sortidors d'aigua, que pots fer caure per l'esquena, les espatlles, fent-te un agradable massatge. També n'hi uns que queden per sota el nivell de l'aigua. M'hi vaig estar una estoneta, deixant que l'aigua a pressió fes un massatge a les cuixes i ales natges...

No mentiré... aquell doll d'aigua té altres propietats... o potser hauria de dir que se li poden trobar altres usos -la Meta em fa l'ullet, la punyetera!- i va ser interessant comprovar-ne un d'ells... Fàcil i ràpid, el complicat va ser dissimular...

Aquesta setmana no ha començat gaire bé. Ahir vaig acabar demanant al metge de capçalera, que em donés el què fos per disminuir el dolor. No podia més, portava massa hores sense afluixar, tot dimarts i tot dimecres sense descans... Em semblava que no ho suportaria. I els ànims no ajudaven. Ahir vaig fer una volta pel meu vell blog i vaig rellegir alguns posts i alguns comentaris... Em van entristir i alegrar alhora, va ser realment una barreja de sensacions, pensaments i sentiments, que de moment no m'estan portant per un camí de roses.

Supos que encara hi ha coses que he de posar en ordre.

Després de cinc dies d'excuses per no fer res, aquest matí m'he obligat a anar al gimnàs: una classe d'steps i 20 minuts a l'el·líptica, a suar i a cremar una estona... Cremar el que em menjaria després... Merda, això cal remuntar-ho com sigui, que si començo així...!