i 79... Un número com un altre.

Necessito fugir tot i que us enyoraré. Em sap greu no tenir paraules per escriure. Em sap greu no haver estat capaç d'entrar i contestar els vostres comentaris. He aplaçat tantes vegades aquest moment que ja no té ni sentit, i em sento tan insegura que no puc ni pensar si és un adéu o un fins aviat, però ploro i no puc més... suposo que sempre li podré donar les culpes a la primavera.
Petons i una forta abraçada.